La Maternitat

Monuments

'La maternitat' que presideix el pati del complex d’habitatges de Prada Casadet, talment com l’agulla d’un rellotge, com la sageta que marca el nord i el sud, com un penell. Una altra de les característiques de l’obra de Subirà és la fusta i el moviment. El moviment que desprenen les seves construccions (i no només metafòricament, també de manera explícita, perquè La maternitat és volàtil. Es mou. Gira com les busques del temps segons que bufa el vent. Amb harmonia. Com un d’aquells gegants del Quixot, que no eren gegants sinó molins). 'La maternitat' és un dels molts treballs de Subirà que han acabat esdevenint patrimoni públic. Personatges del car­rer. Éssers urbans. Com tants d’altres... Aquelles peces de fusta –Subirà sol treballar amb material procedent del Gabon, fort i resistent i que dóna una lluminositat que altres fustes no traspuen– disposades prou intel·li­gentment per transcendir d’allò real. Per imposar-se. Per despertar sentiments. Sensibilitats. Emocions. O, simplement, per usar-la de rosa dels vents. Per saber d’on bufa el vent. Subirà-Puig no fa lectures de les seves obres. Deixa que les facin totes els espectadors. Ell juga, juga i juga, fins a trobar el que creu que buscava. Llavors posa punt final al seu treball